L'Ajuntament
de Palamós, per mitjà del seu departament de Medi Ambient,
ha fet netejar de brossa tot l'entorn del conjunt hidràulic de l'antic
mas Xifra de Vall, sota mateix les ruïnes del mas Antoniet, al començament
de la vall de Bell-lloc (Vila-romà- Palamós). La direcció
tècnica ha estat a càrrec de l'arqueòloga de Palamós,
Maria José Caja, i del tècnic de Medi Ambient de l'Ajuntament,
Josep Vilanova.
La zona que s'ha netejat abasta: la resclosa, el rec de l'estallador, la
bassa i el propi molí. El conjunt està encara en bones condicions
de conservació, malgrat els estralls que ha produït el pas de
cinc a set-cents anys.
El
molí del mas Xifra de Vall o de Femades, situat al costat de
la riera de Bell-lloc o dels Trucs (veure plànol a baix), rebia
el nom del mas que tenia a la vora, anomenat així per a diferenciar-lo
del mas Xifra de Mont (actualment mas Antoniet). Se'l troba esmentat
ja des de l'any 1322 (1), encara
que no hi ha dubte que la seva antiguitat és superior, situant-se
abans del segle XIV. Així ho fa pensar el fet que l'abat del
monestir de Sant Feliu de Guíxols el va establir al mas Femades,
l'any 1318 (2). Aquest primer
esment del molí es troba a l'escriptura on Berenguer de Vinyals
(mas ja desaparegut, que era a prop del mas Salvà) fa donació
de la seva part del molí a Galceran de Ribera. En l'escriptura
es diu que el molí havia estat reedificat a prop de l'hort de
Femades.
Com és ben conegut, els molins s'arrendaven a diferents masos per
a poder moldre el seu gra de blat o d'ordi. Normalment s'arrendava per un
dia i una nit de cada setmana i es pagava un cens en espècie. L'ús
del molí que ens ocupa era repartit de la següent manera:
Mas
Salvetat, 1 dia i 1 nit; mas Femades o Xifra de Vall, 3 dies i 3 nits;
mas Bruguera, 2 dies i 2 nits; i mas Salvà, 1 dia i 1 nit. Al
principi del segle XVII, pertanyia 6 dies i 6 nits al mas Antoniet i
1 dia i 1 nit al mas Perearnau. Precisament aquest mas va renunciar
al seu ús, per la impossibilitat d'utilitzar-lo, ja que al 1620
ja era enrunat (3). Abans però
havia sofert altres reedificacions.
El
domini directe del molí del mas Xifra de Vall o de Femades era
compartit per tres senyors feudals: Monestir de Sant Feliu de Guíxols,
senyoriu d'Aguilar i el castell de Sant Esteve de Mar, els quals cedien
la seva part per l'ús dels masos dels corresponents senyorius
o a altres. Així, el mas Salvetat donava de cens per l'ús
d'un dia i la seva corresponent nit de cada setmana: a l'abat del monestir
de Sant Feliu de Guíxols, la sèptima part de tres sous,
moneda de tern; a la casa Sarriera (Aguilar), la sèptima part
d'una quartera de "frument" (blat); i al comte de Palamós
(castell de Sant Esteve de Mar), la sèptima part d'una mitgera
d'ordi. Com es veu els censos es calculaven per parts o dies d'una setmana
(4).
El
molí del mas Xifra de Vall o de Femades era del tipus corrent
a aquestes contrades (2). Disposava
d'una resclosa amb una comporta, l'estallador, que conduïa l'aigua
a una bassa, per mitjà del rec de l'estallador. La bassa tenia
un pou per on entrava l'aigua i feia rodar les moles del molí.
L'aigua tornava a la riera de Bell-lloc per mitjà del rec del
"bramador".
Actualment, el conjunt hidràulic netejat, i en algunes parts fins
i tot consolidat, conserva pràcticament tots els elements primitius,
fora d'un petit tram del rec de l'estallador. També s'ha posat al
descobert un segon molí molt simple, que formava part de l'estructura
de la presa o resclosa i que possiblement pertanyia al mas Antoniet que
està molt a prop.
